Al Centre d’Estudis Roca s’han descobert nous talents ocults entre el professorat i l’alumnat. Nosaltres ens hem encarregat d’entrevistar a una professora, a la Rebeca Fernández i a tres alumnes de l’escola, el Juan González; la Valentina Domínguez i el Carles Giralt.
De la idea de l’handbol a la passió pel vòlei
Ariadna Sanchís, Leyre Pons i Irati Pascual
La Rebeca Fernández és professora de llengües i tutora del Centre d’Estudis Roca de la ciutat de Barcelona i avui la tenim amb nosaltres per explicar-nos el seu talent ocult, el vòlei.
Leyre: Bon dia, com estàs? Estàs preparada per a començar l’entrevista?
Rebeca: Bon dia, estic preparada, gràcies.
L: D’acord, doncs comencem. Ens han comentat que tens un talent ocult i aquest és el vòlei. Ens podries dir si és vòlei platja o vòlei pista?
R: Vaig començar jugant a vòlei pista i he estat 20 temporades, ara només jugo a vòlei platja, i porto més de 10 temporades jugades.
L: Com va començar el teu interès per aquest esport?
R: Al principi em volia apuntar a handbol, però la meva mare al ser molt protectora i en no haver-hi equips a prop de casa, no em deixava apuntar. Em va comentar que a prop de casa hi havia un equip de vòlei, i així vaig començar a jugar.
L: I quants anys tenies quan vas començar?
R: Vaig començar a fer classes de vòlei als 14 anys, i em vaig apuntar a un equip als 16.
L: Tens algun referent que hagi sigut una inspiració per a tu?
R: El meu referent masculí és Rafa Pascual que és jugador de la selecció espanyola, i el meu referent femení és Anna Mampel, que més endavant va ser la meva entrenadora.
L: Algun cop has pensat a dedicar-t’hi professionalment?
R: He rebut diverses ofertes de fora i de dins de Catalunya, però sempre he sabut que em volia dedicar a la docència, a més, els sous de jugadores de vòlei no són prou alts per dedicar-se únicament a això, per això no m’ho he plantejat mai i he decidit practicar-lo com a afició, tot i que he de dir, que en algun dels clubs en els quals he estat he arribat a cobrar.
L: Que és el que més t’agrada del teu esport?
El que més m’agrada del meu esport és jugar en equip, ja que és una responsabilitat molt gran, perquè quan estàs a la pista has de demostrar una bona actitud i continuar lluitant encara que es cometin errors, i has de ser molt constant i tenir seguretat en tu mateixa.
L: Et consideres una bona jugadora?
R: Em considero bona jugadora gràcies a les meves companyes, ja que m’han ensenyat a tenir companyonia i ser millor jugadora, tant tècnicament com personalment.
L: T’has plantejat algun cop canviar d’esport?
R: No, ja que des de que vaig començar he sentit que és el meu esport i em sento molt còmode jugant-lo.
L: Com combines aquesta afició amb la teva feina?
R: Em dedico al vòlei a les tardes, quan surto de l’escola, així que no tinc cap problema per combinar la meva afició amb la meva feina.
L: Genial, finalment volíem preguntar-te si en uns anys et veus continuant amb la teva afició.
R: Actualment, tinc una lesió a l’esquena que no em permet rendir al 100%, per aquest motiu m’hauria d’operar, però m’agradaria continuar fent esport i gaudir amb les meves amigues, ja que per mi, aquest és el millor moment de la setmana.
L: Moltes gràcies per tot. Molta sort amb els teus pròxims partits!
Passió, esforç i metes: La trajectòria de Juan al món del futbol
Izan Alborch, Jason García, Lucas Caballero i Pepa Cutillas
Juan González és un estudiant de segon d’ESO classe A al Centre d’Estudis Roca de la ciutat de Barcelona i avui el tenim amb nosaltres per explicar-nos el seu talent, el futbol.
J- Hola, Juan, per començar la primera pregunta, quan vas començar a jugar al futbol?
-Vaig començar a jugar a futbol als 4 anys i encara segueixo.
J- Per què decidiràs començar a dedicar-te?
-Gràcies al meu pare, l’ha estat qui m’ha ensenyat.
J- Com et sents en estar en una lliga professional de Catalunya?
-Em sento bé, molt agraït.
J- Com és estar en aquest nivell?
– Em sento molt agraït.
P- Cada quan entrenes?
– Entreno dilluns dimecres i divendres.
P- Fas partits?
– Sí, els caps de setmana
P- Com coordines els esports amb els estudis?
– Els dies que tinc entrenament, entreno, i els dies que tinc lliure, estudio i faig deures.
I- Com és el partit més important que has fet fins ara o que faràs?
– El que he fet més destacat ha estat contra la Damm i el més important que faré serà la setmana que ve contra el Barça.
I- Penses dedicar-te en un futur al futbol?
– Sí, m’agradaria, seria tot un somni.
I- Que equipo seria de la teva preferència?
– El Barça o algun equip “top”
L- Qui és el teu jugador favorit actual?
– Ara mateix el meu jugador favorit és Neymar.
L- Com és el teu objectiu en curt i llarg termini?
– El meu objectiu seriós hi seria intentar arribar a la copa de Catalunya.
L- Que et sembla el futur del futbol a Espanya?
– Em sembla que ha baixat el nivell i si arribo a professional me n’aniria a Anglaterra a jugar.
Moltes gràcies per acceptar la nostra entrevista.
Entrenadora, jugadora i estudiant, tot alhora
Irati Pascual, Leyre Pons i Ariadna Sanchís
La Valentina Dominguez és una alumna de 4t d’eso B del Centre d’Estudis Roca que juga i entrena un equip de futbol al Barcino i a continuació ens explicarà com s’organitza per poder entrenar, jugar i estudiar.
Ariadna: Hola Valentina, com estàs? Al Roca, estem buscant talents ocults, i ens hem assabentat que ets jugadora i a més entrenadora de futbol. Ens agradaria fer-te unes preguntes.
Valentina: Molt bé, gràcies.
A: Quants anys fa que vas començar amb el futbol?
V: Vaig començar fa uns 7 o 8 anys.
A: Que et va motivar a començar a practicar aquest esport?
V: Com tots els meus cosins jugaven a futbol, em va agradar l’esport i vaig decidir apuntar-me.
A: De quina posició jugues? T’agradaria canviar-la?
V: Abans jugava de central, però ara jugo de migcampista, i m’agrada més, per tant no vull canviar de posició.
A: Entrenes futbol femení o masculí?
V: Entreno un equip de futbol femení al Barcino.
A: A quina categoria juguen les nenes a les que entrenes?
V: Encara són molt petites, per tant no tenen categoria, i juguen a acadèmia.
A: Que t’agrada més, ser jugadora o entrenadora?
V: Jugadora m’agrada més, perquè sóc jo la que participa.
A: Com compagines, els estudis amb ser entrenadora i jugadora?
V: Quan no he d’entrenar ni com entrenadora ni com jugadora, és quan aprofito per estudiar.
A: Que t’ha aportat el futbol?
V: El futbol m’ha aportat moltes amistats, moments molt bonics i valors que m’han ajudat a créixer com a persona.
A: Algun cop has pensat en deixar aquest esport?
V: Sí, ja que l’any passat no estava còmode amb el meu equip i això va fer que em desmotivés, però desprès al canviar d’equip, tot va millorar i va tornar a ser l’esport que m’agradava i vaig decidir quedar-me.
A: T’agradaria dedicar-te professionalment?
V: Sí, però sóc conscient de que actualment és molt difícil perquè hi ha poques oportunitats perquè hi ha moltes jugadores amb molt nivell.
A: L’última pregunta, tens algun referent que t’inspiri?
V: Sí, la meva entrenadora, Nerea Antonio.
A: Moltes gràcies per tot, et desitgem molta sort.
El bàsquet a la sang
Irati Pascual, Leyre Pons i Ariadna Sanchís
El Carles Giralt és un alumne de 4t d’ESO A del Centre d’Estudis Roca i jugador de bàsquet a la Unió Esportiva Mataró i ara sabrem una mica sobre la seva experiència.
Irati: Hola Carles, com estàs? Al Roca, estem buscant talents ocults, i ens hem assabentat que ets jugador de bàsquet. Ens agradaria fer-te unes preguntes.
Carles: Hola, moltes gràcies, estic molt bé.
I: Comencem amb les preguntes. Quin és el teu jugador de bàsquet preferit i per què?
C: El meu jugador preferit és Stephen Curry, perquè sempre ha sigut un jugador infravalorat, però que sempre ha seguit endavant, i per mi les seves qualitats són iguals a les meves.
I:Alguna vegada t’has plantejat deixar aquest esport?
C: Sí, perquè vaig passar una època molt dolenta en la que pensava que no em sortia res, i això em desmotivava, però finalment a base de practicar i millorar, vaig seguir endavant.
I: Quina és la teva millor qualitat com a jugador?
C: La meva millor qualitat és la tirada de tres a la pista, però amb l’equip la companyonia.
I: Quina és la teva meta com a jugador?
C: Arribar a ser jugador professional de bàsquet, i poder viure d’ell.
I: Quin consell li donaries a altres jugadors joves de bàsquet?
C: Que s’ho passin bé, i que s’esforcin, creguin en ells mateixos i no es rendeixin.
I: Quins son els teus millors i pitjors record com a jugador?
C: Els millors records són d’alguns campionats de Catalunya i Espanya que vaig fer amb la selecció, i els pitjors, alguns partits perduts.
I: Aquest és un esport molt competitiu. Com t’enfrontes a la pressió?
C: Abans dels partits, sempre sento molta pressió, però quan entro a la pista, se’m passa perquè crec en mi mateix
I: Què t’ha aportat aquest esport?
C: M’ha aportat moltes amistats i experiències molt boniques.
I: Qui ha sigut el teu referent durant aquests anys jugant basquet
C: El meu pare, ja que ell porta entrenant des de que és molt jove, i des de que vaig néixer em va inspirar i ensenyar a jugar a bàsquet.
I: Moltes gràcies per tot, et desitgem molta sort als pròxims partits.
