La història segueix Alma, una noia rebel i conflictiva de 17 anys, que al principi de la sèrie crea una pancarta que diu: “¡Cuidado, aquí se esconde un violador!”. La trama no només explora la seva història, sinó també la de les seves amigues, Nata, Greta i Berta, que viuen les seves pròpies dificultats relacionades amb l’abús i la violència de gènere a mesura que avancen els capítols.
Es revela la realitat crua del patiment de les dones des de joves, mostrant com els abusos es perpetuen en la societat, simplement per ser dones. “Ni una más” és una sèrie necessària que, a través d’un enfocament potent i conscient, reflexiona sobre la violència de gènere, transmeten missatges de manera intel·ligent i poderosa tant per a adolescents com per a adults.
La sèrie tracta temes actuals que solen ser difícils de parlar de manera segura, com la violència de gènere, l’assetjament sexual, la depressió, la falta de comunicació familiar, entre altres. A través d’aquests temes, la sèrie mostra com és el poder de denunciar situacions com aquestes per a evitar conflictes quotidians com és l’abús sexual. A més, aconsegueix incentivar a les persones que han viscut experiències similars a buscar ajuda, oferint un missatge clar de suport i empoderament.
Principalment, “Ni una más” va dirigit a un públic jove, i a causa d’això no és tan atraient per a un públic més adult. Això la converteix en una sèrie masa superficial, que es dirigeix més al públic jove i no al públic en general, deixant d’un costat la denúncia social. Donant a veure una espècie de justícia no creïble, que fa que el públic adult es desconnecti, oblidant els temes més importants a tractar.
“Ni una más” és una sèrie que al principi enganxa a l’espectador amb la seva trama però amb les històries secundàries dins de la principal es fa una mica repetitiva fet que afecta al desenvolupament de la resta de personatges que no puguin anar més enllà del superficial. Una història que podria convertir-se en un referent important en els conflictes socials de les pròximes generacions.
La inspiració d’aquesta història va ser a base de la relació amb la seva filla tal com Miguel Sáez Carral comenta. “La idea del llibre sorgeix perquè jo vaig tenir molt mala relació amb la meva filla petita durant la seva adolescència. Durant molt de temps vam estar molt enfadats. Jo estava molt enfadat amb ella perquè no complia les expectatives que jo tenia sobre qui havia de ser la meva filla. Des del punt de vista acadèmic, per exemple, era molt mala estudiant, i també amb altres temes com les amistats, l’ús de les drogues, una certa apatia respecte a la vida… Llavors, vaig escriure un document que era una carta d’un pare que es queixava molt de la seva filla i que estava molt enfadat amb ella. Un temps després, vaig llegir aquest document i em vaig adonar que qui estava equivocat era jo i no ella, i que la meva filla tenia una sèrie de valors i una consciència de la justícia social. Em vaig adonar que era capaç de posicionar-se enfront de conflictes d’una manera tan valenta que era realment admirable. I jo vaig pensar que si jo fos un escriptor que estigués desenvolupant una història, l’heroïna d’aquesta història tindria els valors que té la meva filla i, en canvi, jo no vaig ser capaç de veure’l en la realitat. Jo veig ‘Ni una más’ com una carta de perdó, com alguna cosa que necessitava escriure perquè ella entengués que jo sabia que estava equivocat. Volem transmetre que no estàs sola, que és pot alçar la veu i que és necessari fer-ho. I que si en algun moment decideixes alçar la veu, no estaràs sola perquè hi haurà un munt de gent que la recollirà i que estarà al teu costat”.
