Leyre Pons, Mireia Agustí, Victoria Fernández
Actualment els mitjans de comunicació distorsionen la informació que transmeten amb l’objectiu de guanyar el màxim de seguidors i beneficis.
Factors com el sencionalisme, que consisteix en la difusió de temes polèmics i cridaners de cara al públic, la exageració, que augmenta la importància i la curiositat per alguna situació que en un principi no era tan rellevant, i la manipulació de la informació, provoquen que una gran quantitat de les noticies que veiem avui dia siguin falses. Això s’allunya completament del que es busca al publicar una noticia en qualsevol mitjà de comunicació, ja que el seu objectiu principal és donar a conèixer un fet real.
Aquesta “distorsió” de la informació provoca una pèrdua de confiança per part del públic ja que al haver-hi una creixent competitivitat al món del periodisme, fins i tot fonts d’informació que abans podies considerar molt fiables ara es dediquen a incloure mentides dins la veritat per aconseguir més seguidors. Un exemple és el cas de la Hillary Clinton, que durant la campanya presidencial de 2016 als Estats Units, va ser objecte de nombroses campanyes de desinformació. Una de les més notòries va ser el “Pizzagate”, una teoria de conspiració completament falsa que la involucrava en una xarxa de trànsit de nens operant des d’una pizzeria.
Segons la nostre opinió, per contrarestar el sensacionalisme, els mitjans han de seguir uns codis d’ètica que prioritzin la precisió i integritat sobre els beneficis econòmics. És crucial educar al públic per a identificar notícies falses, empoderant-los a verificar la informació. Evidentment, els mitjans han de ser transparents sobre les seves fonts i corregir públicament els errors a més de donar suport a mitjans independents que no depenen d’ingressos publicitaris pot reduir la pressió de recórrer al sensacionalisme.
En conclusió no es pot negar que el sensacionalisme i la manipulació mediàtica amenacen la integritat del periodisme i la confiança del públic als mitjans de comunicació. La distorsió de la informació per obtenir més seguidors i beneficis econòmics ha provocat una proliferació de notícies falses, allunyant-se de l’objectiu principal del periodisme: donar a conèixer fets reals. També existeixen desafiaments com desenvolupar codis d’ètica i educar el públic per identificar notícies falses així com exigir la transparència de fonts i corregir públicament errors, tot per restaurar la confiança en el periodisme. Es per tots aquest motius que pensem que la situació ha de canviar.
