Mentre que a Mèxic els pètals de flor tagete (Flors anuals des d’hivern, pot variar el seu color intens com són el groc, taronja, vermell…), dibuixen camins cap als altars, a Catalunya l’aroma de castanyes torrades i panellets anuncia l’arribada de la tardor. Sent el primer dia de novembre la performance de Don Juan Tenorio. No obstant això, a l’altra banda del món, les tradicions són diferents, enlluernen, amb un objectiu compartit, honorar els nostres éssers estimats habitants de l’altre món.
A Mèxic, el Dia dels Morts se celebra amb una il·lusió que barreja el respecte i el color. La mort es disfressa de calavera elegant, sense oblidar la icònica Caterina (un personatge icònic associat al Dia dels Morts i a la mort en general). Les famílies es reuneixen per retre homenatge als seus éssers estimats. És entre l’1 i 2 de novembre quan s’aixequen altars domèstics decorats amb fotografies, espelmes, paper picat, menjar, i flors tagete, les fulles acolorides amb l’aroma penetrant, es diu que guien les ànimes cap a casa. Sobren les calaveres de sucre i el pa de mort. Per a moltes persones aquesta festivitat és una manera de representar el cristianisme juntament amb antigues tradicions indígenes, i és tan important que la seva preparació pot durar tot l’any.
A Catalunya, el dia 31 d’octubre s’il·lumina amb la Castanyada, on les castanyes rostides són el símbol principal. La tradició explica que eren els campaners, encarregats de fer sonar les campanes en honor als difunts durant tota la nit, menjaven castanyes per mantenir-se fortes, acompanyades de vi dolç o moscatell.
Al voltant de tot això, apareix la figura de la castanyera, una dona gran de faldilla llarga, davantal i mocador al cap, sent un dels símbols principals de la Castanyada. Reparteix castanyes i dolços com els panellets que són petites boletes de massapà, marquen el sabor d’aquesta festivitat tan esperada. La reunió d’aquest dia és més familiar, més alegre, però continua guardant les antigues tradicions d’un vincle entre el món dels vius i els morts.
El primer dia de novembre, Dia de Tots Sants, se celebra la memòria de tots aquells que han baixat a l’altre món, creant un ambient espiritual i representatiu. Destaca l’art i la cultura a molts cementiris representant l’obra clàssica de Don Juan Tenorio, una tradició que va començar al segle XIX quan hospitals, col·legis i altres institucions feien obres teatrals per commemorar els difunts i recollir donatius. Aquestes representacions poden lluir serioses com també en to burlesc, ajudaven a reflexionar sobre la mort des del que és col·lectiu. Així, entre altars florits i brases crepitants, l’inici de novembre ens recorda que honorar els que se’n van anar és també una manera de celebrar la vida.
