Salomon Villada Hoyos, o també conegut com a Ferxxo o Feid, és un cantant de reggaeton “urbà”, el qual és un dels més famosos en aquest àmbit, amb més de 41 milions d’oients mensuals amb Spotify.
És un àlbum, que no tracta d’alguna cosa en específic, que sinó, per paraules dites per ell mateix, és un àlbum que es va fer perquè els joves estiguessin atrets a aquesta música, ja que segons ell, és un àlbum experimental.
Els aspectes positus d’aquest àlbum, és que té un so captivador, amb el que és fàcil escoltar moltes i moltes cançons sense cansar-te, a causa de les freqüències en les que estan les seves cançons, ja que són: ràpides, amb un ritme enganxós i una lletra fàcil de recordar.
Però, els aspectes negatius d’aquest àlbum, són bastants, com que és un àlbum, molt repetitiu, en el que el ritme es repeteix constantment durant gairebé totes les cançons, això no passa tan sols en aquest àlbum, sinó que llastimosament, és per tots els àlbums que ell ha fet. També, aquest àlbum “urbà” és molt comercial, encara que ell digui que no ho és, fàcilment ja que és molt detectable que és un àlbum comercial, perquè com ja hem dit abans en les coses bones, té un ritme enganxós, una lletra fàcil d’aprendre i una és ràpida.
Un altre aspecte negatiu és la variació dels ritmes, ja que al llarg de tot el àlbum, només tres cançons no tenen el mateix ritme perquè són les úniques cançons les quals són “tristes”, però de tristes tenen entre poc o res. I l’últim aspecte negatiu, és la lletra, ja que sempre parla del mateix en totes les cançons, el sexe, l’alcohol, etc que no donen una bona imatge al seu públi, el joves, ja que aquests joves poden ser molt influïtys per aquestes cançons.
En conclusió, aquest àlbum és com a màxim un 3 sobre 10, ja que a part per tot el que s’ha mencionat en els anteriors paràgrafs, igualment té una mala lírica. Podria millorar-se moltes coses, com el canvi de lletra i ritmes, i tractar de fer-ho menys comercial, i més ajustat als seus gustos.
